“Oratge!” va dir En Magí
an ets al•lots i sa dona.
I es qui no eren defora,
ja frissaven d’esser-hí.
Es diumenge, com anava
a missa i veia gent,
es meu cor estava content,
però de tristor plorava.
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta baix i piadós.