Vostra cara és sang i llet
de colors ben encarnades;
vostres galtes són daurades,
garrida, i amb vós vui plet.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Civadeta, curta i clara,
curteta i clara no ret.
Segadors, ell ja està fet,
ja no n’hi ha per suara.