La planc, pobra joveneta,
l’enuig que degué tenir,
quan son pare li va dir:
-¿A on tens sa cadeneta?
-Mon pare, jo l’he perduda
per s’Olivar d’es Cocons.
Corrent darrere es voltons,
solament no m’he temuda.
Mon pare, vos ho vull dir,
perque trob que vos importa:
jo, p’es forat de sa porta,
l’he donada a un fadrí.
Un fdarí la du lligada
i anit ha de venir.
(Verge del cel coronada,
li poreu sortir a camí!)
En voler poreu tenir
sa mortaia preparada
i sa tomba destapada
per enterrar-m’hi a mi.
A l’instant, veureu mumare
endolada, per aquí,
i llavonses poreu dir
si m’he morta enamorada.
I la gent dirà de mi:
-N’és morta la joveneta
que ha donat sa cadeneta,
per sa porta, a un fadrí!

És mort el senyor rector,
germans, de Santa Maria,
ell que sols pena tenia
que hi hagués un pecador.

Un rupit dalt una mata
canta i fa s’estufat.
Jo mai ’via reparat
que ets ases duguen corbata.