Enmig de la mar hi ha
una pedra alta i redona;
allà hi descansen es curros
quan vénen de Barcelona.
Jo festejava a Llubí
amb sa fia d’En Tramuja;
sa mare, quan ho va sebre,
de ràbia, matà sa truja.
Pere-Antoni, po’t sa capa;
ja soparàs en venir:
no li plangues es camí,
que aquesta al·loteta és guapa.