Sa meva sogra, a poc poc, se voldrà riure de mi: ella m’envia a dur vi, i de passada, a dur foc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Sineu
2466
III
Es fonoi de Son Vadó enguany no ha ben granat i encara m’ha aplegat dotze caixes i un oró.
Vida trista, vida trista passa el qui està en el desert. Ajudau-me, que jo perd la tramuntana de vista.
Mestre Macià Gató, com sortia de ca’s Mestre, corria més que sa pesta sense ningú encalçar-ló.
