Sa meva sogra, a poc poc, se voldrà riure de mi: ella m’envia a dur vi, i de passada, a dur foc.
Sogres
Sineu
Estimat, veniu, seureu; vet aquí un banc daurat. Vos diré sa veritat i vós també la’m direu.
La Mare de Déu del Carme està baix d’una paret. Margalida, recorde’t d’aquell jove que nom Jaume.
Venturosa criatura qui se mor i al cel se’n va i segant se pot guanyar doblers per sa sepultura.
