Los raios de vostra cara
són qui il•luminen es sol,
i sa llengo se’n resol:
n’hi pren com el rossinyol
que canta com s’auba és clara.

Diguès, garrida, diguès!
Diguès, i t’escoltaré.
¿Vols-me dir tot aquell bé
que em tenies, a on és?

Mirau-la-vos com camina;
fa es caminar de flamenca.
Té sa llengo botilenca
i a grossera retira.