Ses cases de Son Crespí
són molt altes i embelleixen,
i es fadrins hi acudeixen
d’una llego de camí.
Quan la menen a abeurar,
li treuen sa panxa,
i quan ha begut
la hi tornen posar.
Una màrfega.
Un temps, com jo era jove,
passava es temps fent cançons,
i ara, amb dos esperons,
es cavall no puc fer córrer.