Me diuen: -Beneit, no muds
fins que la veuràs casada!-
¿Que no sabeu, estimada,
que sa corda més gruixada
que aguantava s’envelada
ja té tres cordells romputs?

Déu vuia que bon temps faça;
Déu vuia que el faça bo;
Déu vuia que t’enquantr jo
a carreró que no passa.

Ell m’hauran d’enllepolir
que jo torn a tal roteta;
primer em llogaré per teta
o criada de botxí.