Tu has tengut partits bons,
al•lota, i no t’has casada.
Te’n prendrà com la paparra.
que, com prou s’és passejada,
llavò roman aferrada
veinat d’es forat d’es trons.
La mar blava m’enamora;
la mir i la torn mirar.
Fadrineta qui s’enyora
amb mi no se pot casar.
Deies que no mudaries
en esser casada, no.
Veies si mudes o no!
Tu ja no tens sa color
tan fina com la tenies.