No el voldria teixidor
ni sastre ni sabater:
una dona sempre té
de sa malura calor.

¿Què hem de fer de ses botelles?
Ja no hi ha què posar-hí.
Si se corre gens de vi,
és pitjor que vinagrelles.
Amb sos corns i ses esquelles
sortirem d’aqueix camí.

Se pensava s’estimat
que em moriria d’amor,
i jo qui amb so cor traïdor
mai li deia veritat.
Ja pot estar descansat,
que no aniré a cercar-ló.