Pastor, jo surt a l’enquantra;
deixa a lloure es bestiar
i vés-te’n a confessar,
que som sa Setmana Santa.
Ja vendrà temps, vida mia,
que de mi et recordaràs
quan pensaràs i diràs:
-Més valdria hagués fet cas
del qui lleial me servia!
Cada vespre, com me colg,
vos represent una estona;
ja que no us tenc de persona,
de pensament vos remolc.