Com si sa Lluna i es Sol
ja perdessen sa corrida:
així va Na Margalida,
aqueixa rosa florida,
ara, vestida de dol.
¿Eres tu que et llamentaves
perque un colom se morí?
Oh quin mal cor alimentaves
mentrestant que me miraves
sense pietat tenir!
Alegre és es manllevar
si s’espera no venia;
lo que jo manllevaria,
una dona a no tornar.