Fent es lloro, fent es lloro,
bon rollet li vaig donar:
només la vaig festejar
en temps de figues de moro.
Que de pena té el cor meu,
i no ho fa coneixedor!
Estar tan prop de s’amor
i no esser mereixedor
d’un “alabat sia Déu”!
Sa Torre de Can Amer
que n’és d’alta i poderosa!
Oh possessió ditxosa
d’allà on habita mon bé!