¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Que de pena pas, i call,
allunyada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
A Son Servera d’Artà
hi ha molts d’estudis buits.
Diuen que en aclucar ets uis
ja no les tornen badar.