Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Oncles i ties
Binissalem
2412
III
¿A on éreu, ensucrada,
suara, com he vengut?
Ramell de la gran virtut,
¿a on vos n’éreu anada?
Un abre que no té fuies,
jo no hi voldria coir,
i no voldria per mi
fadrí que en festeja dues.
-¿Quan t’embarques, quan t’embarques?
Ja pensaràs a venir-.
De defora vaig sentir
quan sa mare li va dir:
-Jo no vaig de Marcs ni Marques!