Es conco, des que és casat,

Es conco, des que és casat,
ja no em fa cap moixonia;
totes les fa sa tia,
es vespre, en estar colgat.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Oncles i ties

Poble

Binissalem

Núm de glosa

2412

Volum

III

Altres cançons relacionades

En esser a Santa Maria,
Catalina, pots quedar.
Si em volia En Macià,
jo també hi quedaria.

A damunt es cisternó
tenc vauma-rosa en remui.
Juan, de sa teva amor
jo no en necessit ni en vui.

Ja som partit roda plena
i me’n vaig al de d’allà.
Hala, anem-mos-ne a colgar,
que ja som dins sa corema!