Ses coïdores se topen
com és hora de fugir
i ets al•lotets s’acoten
perque no volen coir.
Em fot d’Alcudi’; no hi torn
amb ais, amb cebes ni amb res:
em pesaren s’ase pres
a la vista de tothom
Jo voldria que plogués
fins a reblanir ses roques.
Ses coses enguany són poques
que no em diguin de través.