Hòstia consagrada,
en bones mans t’has posada,
tota feta de carn i sang;
la meva ànima vos coman,
que en el cel sia portada.
Oh càliç, tan divinal,
sang preciosa de Cristo,
no permeteu que jo visca
ni muira en pecat mortal.
Picau sal
de la canal
de la canyella!
Dau-mos escudella!
Llum, llum, llum!
Me’n vaig vorera vorera,
cercant llavor d’escaiola.
Ses dones de Son Servera
totes duen camissola
i ets homos faldar defora
de davant i de darrere.