Es senyors guarden ses cel•les
per descansar i dormir;
jo n’he d’arribar a coir
d’es teu ametler ses metles.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Sant Joan
Camp Semàntic
Ametllers, Aspiracions i somnis, Desig, Erotisme velat, Fruita, Habitacions, Hàbits casolans, Senyors
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
431
Volum
I
Núm de pàgina
59
Altres cançons relacionades
Debades vos feis es rissos
i sa cara vos rentau,
i debades reclamau:
es tords no van posadissos.
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
-Deixa’m tocar, Montserrada,
sa creu que dus en es coll.
-Toca-la. No ets tot sol:
altres ja la m’han tocada.
-¿Me vols dir qui l’ha tocada,
que no siga jo es primer?
-S’argenter, quan la va fer;
mon pare, quan la’m dugué,
i jo, quan la m’he posada.
Tradicionari de Mallorca
