-Mu mare, deixau-m’hi anar,
a casa de sa veinada.
-Vés-hi, ma fia estimada;
torna quan voldràs tornar.
-Entre les vuit i les nou,
mu mare, jo tornaré.
-Ma fia, en haver estat prou,
a su-aquí t’esperaré.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Sóller
Núm de glosa
2384
Volum
III
Altres cançons relacionades
No som rei, i duc corona;
mai a cavall he colcat,
però en sa nit i de dia
puc gastar sa fantasia
de dur ets esperons posats.
Un gall.
Un pebre que té set venes
com lo cuien d’es pebrer:
sa pubila Freda té
ets estimats a dotzenes.
Colga’, colga’t, Marieta,
que la queda ja han tocat
i es teu enamorat
anit és a can Rangueta.
Tradicionari de Mallorca
