Me’n pren com el qui s’abriga
abans de l’ennigulada:
abans d’esser-vos-ne anada,
l’enyorança ja em castiga.

Jo me n’he d’anar a Ciutat
a llogar-me per criada,
i vui una casa honrada
que tenguin a dins s’entrada
per centinel•la un soldat
que sigui es meu estimat,
de qui estic enamorada.

-¿Que veniu de Felanitx?
-I sempre per sa carretera.
-¿No heu encontrat una somera
amb una ruca a darrere
de devers un any i mig?
M’ha fuita de damunt s’era
sense fer gens de trepig.
Jo, de trobar-la, tenc desig
an aquesta pussetera,
perque, amb sa forca de s’era,
l’he de xapar per mig.
-Un ase gros hem trobat,
avui, de bon dematí,
i res li hem pogut dir
de lo que mos ha preguntat.
-Jamai més me torn posar
amb bestiar que no conec,
perque qualcuna me’n bec
que p’es coll no em pot passar.
I ara, per acabar,
de voltros me despedesc.