Jo som bon al•lot, mon pare,

Jo som bon al•lot, mon pare,
i vós no m’estimau gens:
jo començ a treure dents
i mossegaré mu mare.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Pares i mares

Poble

Algaida

Núm de glosa

2377

Volum

III

Altres cançons relacionades

No hi ha animal més traidor
que una dona o una mula:
en deixar-n’hi passar una,
un homo no n’és senyor.

Un animal foraster
han enviat a Marina.
L’ha rebut una fadrina
que no el ’via menester.

Ses fadrines de Mancor
s’aixequen abans de s’auba
i com reguen sa vidauba
les agafa mal de cor.