Jo no tenc pare ni mare; després de Déu som tot sol. En veure dona dur dol, és temps de préssecs, com ara.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pares i mares
Artà
2375
III
An es viudo, Catalina, da-li es joc per escampat: clavell que altri ha olorat ja no fa s’olor tan fina.
Amb una guya d’acer enfilada de fil d’or, jo li brodaria es cor a una d’aquest carrer.
Pintura, més que pintura! Tot lo món il•luminau. No sé com no vos posau dalt un altar per figura!