Jo no tenc pare ni mare; després de Déu som tot sol. En veure dona dur dol, és temps de préssecs, com ara.
Pares i mares
Artà
Es sol sortirà a ponent i darà sa claror negra i blanca serà sa pega quan jo mudaré l’intent.
En Jaume Batista d’es Quatre Cantons se mira es botons i espaia sa vista.
Cada dia vaig a missa per por d’enamorar-mè; dic: -Senyor, no sé per què som tan enamoradissa!
