Jo no tenc pare ni mare;
després de Déu som tot sol.
En veure dona dur dol,
és temps de préssecs, com ara.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Artà
Núm de glosa
2375
Volum
III
Altres cançons relacionades
A Son Pastor es fogons
són dues pedres plegades
i ses parets foradades
totes plenes de dragons.
Oh, Catalina Noguera!
Vés alerta an En Bernat.
¿Te recorda es resultat
que tengué Na Balaguera?
Ha temps que En Rafel espera,
i encara no hi és tornat.
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
Tradicionari de Mallorca
