Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.
A una caera l’embuinen
per porer treure sa mel.
Davallaria del cel
per menjar fava, i no en cuinen.
Clavellina, clavellina,
¿me vols dar un clavellet,
que aquí hi ha un jovenet
que per tu plora i sospira?