Direu an aqueixa dona
que se cas, que no em sap cap greu;
no té res meu no jo seu,
que vaja amb la pau de Déu
i que procur estar bona.

Amic meu i camarada,
sa coa és qui fa s’aucell;
una dona amb un mantell
és molt poc agraciada.

Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.