Ses casades me consolen:
diuen: -El teu ja vendrà!-
Val més un tord en sa mà
que mil i cinc-cents que volen.

Passes i fas s’entonat.
¿Que tens gust de metles crues?
Fadrí que en festeja dues,
mai en el món m’ha agradat.

Fou diumenge el darrer dia
que amb s’amor vaig conversar.
El dilluns no vaig menjar,
sense un puntet d’alegria.
El dimarts, de tot lo dia,
no em poria aconhortar.
El dimecres, de plorar,
dos rius en ets uis tenia.
El dijous, ja vaig campar
sense beure ni menjar.
Tots ets ossets que tenia
les me porien comptar.
El divendres, me’n prenia,
tenia tanta alegria
com un qui seu en cadira
i l’han d’extremunciar.
El dissabte, vaig campar
així com millor podia,
i vaig pregar, amor mia,
a Jesús i a Maria
que em venguessen a ajudar.
De vós esper, vida mia,
que em doneu tanta alegria
com pena me vàreu dar.
Jesús, Josep i Maria,
Teniu-me en la vostra mà!