En anar a espigolar es blat
de dins s’hort de ca s’Hereu,
al•lotes, ja pensareu
cadascú en s’enamorat.
Sa boira d’es dematí
s’és convertida en solei.
Jo dic an es meu parei:
-Fiet, no tens més remei
que tirar i dur-me’n a mi.
Tothom pretén d’es seu sebre,
tant si és pobre com si és ric.
Va nodrir un ruc petit
amb talegades de pebre.