S’essència de sa noblesa,
es tresor de sa bondat:
cara de clavell daurat,
vós donau més claredat
que tota una metxa encesa.
Homo casat i festetja,
hauria mester embarcar
i en esser allà d’allà
dar-li feina a rebentar,
i llenya en no atropellar,
i es pa amb una passetja.
Tenc vi dins una taronja
per dar beure a mes amors;
si t’alcanç, clavell hermós,
puc dir que som més ditxós
que si fos rei o canonge.