No t’estiris ni t’arronsis
p’es carrer de s’Hort Daviu,
perque hi ha un potecari
petitet, que sempre riu.
Tu qui estàs a sa finestra
i jo estic en es balcó,
dona’m aquell mocador
que vaig deixar s’altre vespre.
¿A on ets, Jaume Terrosa,
soldat d’es meu batalló?
Fadrina qui té tristor,
en veure’t ja se consola.