Ja no hi ha parral segur
ni abre, per alt que sia:
sa gent de Santa Maria
tot lo que veuen de dia
en sa nit ho van a dur.

-Coniets! Coniets!
¿Que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia:
¿quina hora és?
-La una.
-Coniets! Coniets!
¿que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia.
¿Quina hora és?
-Les dues.
-Coniets! Coniets!
¿que estau amagadets?
Com sa llebre hi va
en sa nit i de dia.
Toquen a l’abadia.
¿Quina hora és?
-Les tres!
-Ves a cercar-lès!

Bona nit, clavell florit,
tu m’has de desenganar;
ton intent m’has d’explicar
i no pot passar d’anit.
Jo n’estic entressentit
que un jovenet molt polit
de tu se va enamonar.
¿Saps què m’hauries de dar?
Per firma d’un capellà
un full de paper escrit;
s’anell de casar en es dit
jo el t’hi voldria posar,
per porer-me passejar
i plegats podríem estar
tant de dia com de nit.
Vet aquí es desig complit
que jo n’esper alcançar.