Anant de ronda en sa nit
són malsanes ses serenes;
i jo, per ses Magdalenes,
sainat de totes ses venes
m’aixecaria d’es llit.
Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, els alimenta:
per això cantaré jo,
enc que tot lo món me senta.
Es rebosillo que duis
a damunt es cap posat,
de perles està esmaltat
i embalsama los meus uis.