Com jo duc sa roba nova,
me pos davant es mirai.
A l’amo d’es Rafal Pai
l’han passat a Sa Canova.

Jo vaig alegre de cara
i molt trista d’esperit.
Tant de dia com de nit
no li puc donar passada.
Mai en el món m’he explicada
més que amb una mitjanada
que hi ha en es capçal d’es llit.
I, si tot lo que li he dit
hi hagués de quedar escrit,
te n’hauries penedit,
de sa pena que m’has dada!

L’any coranta mos va entrar
una trista primavera:
no hi havia cap garbera
ni parlaven de segar
ni tampoc de formatjar
perque s’euveia morta era.