S’al•lot que tendràs, Tonina,
ho será, de s’ui d’es vent.
Sabrà sonar castanyetes
i qualsevol instrument.
Menjaria prunes blanques
coïdes de juriol.
Voldria que fes un sol
que te secorràs ses anques.
En es carrer de ses Eres
ja no m’hi veuràs tornar,
perque diuen que allà hi ha
ses al•lotes malfeneres.