Cada any, es dijous jarder,
jo solia fer una fressa;
enguany sa meva mestressa
troba que no m’està bé.

“Bono”, va dir es sedasser
quan tengué sa tassa plena;
“aquesta i mitja dotzena
ja comencen a estar bé”.

Dins es camp de Son Fortesa,
un card girgoler hi ha.
Vuit dies hi vaig pegar
amb sa destral en sa mà
i em vengueren a aidar
i no el vaig porer tomar;
mirau si du fortalesa!
Com lo tengueren en terra,
entaulat i quant hi ha,
set mestres hi vaig menar
i m’hi varen judicar
set-cents bastimenst de guerra,
una nau, una galera
i cent abarques de pescar
que mai descobriren terra.
D’es brancam vaig fer bufets
per sopar cent criatures,
i de ses llavodures
en varen fer tabulets.
Una branqueta cruixida
que en aquest card se trobà,
fusters hi varen anar,
i m’hi varen judicar
de posts una gran partida.
Sa branca més petitona,
qui es vent la va esqueixar,
també la vaig mirar,
i m’hi varen judicar
set mil bigues de tafona.
I, de lo que va restar,
feren barques canoneres,
caixes, bufets i pasteres
per tot un gènero humà.
I, d’un card petitoneu
qui ran d’aqueixs gros hi havia,
judicaren si tendria
unes portes per la Seu,
i, llavó, un carretoneu.
També varen judicar
de fer un pont enmig de mar,
perque poguessen anr
fins a Barcelona a peu.