Mos pensaments són en tu
a l’hora que surt d’escola;
tu ja tens qui te consola,
però jo no tenc ningú.
Damunt sa pedra d’es vas
trobaràs lletres vermeies
de ses paraules que em deies
falses, i no en feies cas.
Amor, sa primera pedra
ja no la posàreu bé,
i ara es marge ja se’n ve,
tant cau envant com enrere.