Mu mare se deu pensar
que estic a dins sa caseta,
i estic enravenadeta
a dins aquest olivar.
A darrere tenc es sol,
arribarà a encalentir.
Quan vós no éreu aquí
vos han pres es robiol.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, sa fam.
I noltros no vos tiram,
sinó que encara vos dam,
perque tots som fiis d’Adam:
un amb s’altre s’ha d’amar.
Caín matà es seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això, encara n’hi ha
qui se serveixen d’es bram.