Diuen que “murta, amor fuita”,
jo dic que és vertadera.
He passat per sa murtera
i un brot de murta t’he duita.
De paraules sense fets
tu me’n rentaves sa cara.
Jo no et coneixia, encara;
però ara sé qui ets.
-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit la vermeior?
-Un jovenet de Pollença
la m’ha duita, i a tu no.