Jo mai m’haguera pensat que fosses tan atrevida, que baratasses sa nina amb una peça de drap.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Fills i filles
Llubí
2263
III
Dau tanta blancor, estimada, com la lluna de gener la flor de l’ametler la neu de la muntanya.
A’s cap darrer me va absoldre i me va donar billet. Jo vos assegur, fraret, que no em tornareu encloure!
Sa sogra mereixeria de calàpet fer-li brou, perque va posar renou allà on no n’hi havia.
