Ses joves de Vilafranca,
quan no tenen res que fer,
se’n van a un garrover
a engronsar-se a una branca.
Ja diràs a ses al•lotes
de Son Tormes de Llubí
que jo no puc anar-hí
perque és molt lluny es camí
i ses llecències són poques.
Vostros uis vàreu privar
de mirar la vostra cara;
penitència més rara
no se pot imaginar.
Per això us varen posar
dalt l’altar majestuós.
oh puresa angelical
de Sant Lluís gloriós!