Una cunyadeta tenc
qui amb so mirar dóna vida:
no n’hi ha de més garrida
en tot lo món junt, pretenc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cunyades i cunyats
Sineu
2253
III
En Lluent la va fermar
p’es coll, amb una llendera.
-Grandíssima pucetera,
anit te tenc de matar!
Habilitat té sa pauma;
ja ha estona que ho sent a dir.
Jo voldria ser es mantí
de sa teva arada, Jaume.
-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus, tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.