Uns d’ets hortolans més fins
que hi havia dins Son Pou
eren En Tià Cocou,
En Beia i en Medins.
Voldria que s’espenyàs
sa màquina es primer dia
es qui la manejaria,
mal de cap que no en curàs.
Com tu n’has hagut mon cos,
n’has fet altre son camí;
casi m’atrevesc a dir:
d’un petit n’has fet un gros.
Jo posar-me de dol no gos,
perque no hi trobin què dir.
Si se torna estravenir,
tu fadrina i jo fadrí,
encara hi ha aquell camí
que tu me solies dir
quan ten’anaves de mi:
-Bona nit, ramell de flors!