Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Campos
2227
III
Tot lo dia t’he mirada:
mà a costat, ansa de gerra.
I l’amo no t’ha llogada
per fer ombra a sa terra.
Ell du elàstics de tres duros,
capell de dotze pessetes;
sa bufanda de butzetes
només en duen es curros.
Aqueixa cara de sol
a un germà meu agrada:
això és modo de cunyada
que tendré, si Déu ho vol!