Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Campos
Núm de glosa
2227
Volum
III
Altres cançons relacionades
Abans de sortir per vila,
mon pare ja et va avisar:
-No me parles de casar
en no esser que fos pobila.-
Com la vaig tenir pobila,
a ca nostra vaig anar:
-M’heu de donar terra i vinya
i unes cases on estar.
Estant vós per a morir,
demanàreu al Senyor
remei p’es mal de canyó,
i vos ho va concedir
per aquell qui confiat
vengués a invocar-vós.
Si el Papa ves sa vivor
que aqueixa al•lota du tanta,
la posaria per santa
de frente a l’altar major.
Tradicionari de Mallorca
