Un homo vei qui se casa – Mallorca Oral

Un homo vei qui se casa
amb una al•lota garrida,
sempre la té divertida
p’es veinats de fora casa.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Vida matrimonial

Poble

Campos

Núm de glosa

2227

Volum

III

Altres cançons relacionades

No sé què té el meu coret,
no té alegria ni en dóna,
des que no veig sa persona
d'un jove petitonet.

Un temps me pensava esser
genre de madò Monroia,
i ara, per una micoia,
sa fia no em va voler.

De França vaig dur sa mostra
d’es locos de l’hospital:
i és una cosa igual
d’aquesta veinada nostra.