Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
2209
Volum
III
Altres cançons relacionades
Déu del cel farà justici’
per algun temps; deixa fer!
¿Com no t’he de voler bé
si vares esser es primer
que em vares dur an es suplici?
En es carrer de Batlet
es fenàs torna retreure.
Du cadira, si vols seure,
o si no, estaràs dret.
Passaràs sa guya rosta
per damunt es menudai,
pensaràs i diràs:-Ai!
Es voler bé, saps que costa!
Tradicionari de Mallorca
