Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Llucmajor
2209
III
Faç feina a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que ets uis no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un uial,
per mi vostro gust seria.
Moradors tots de Llubí,
digau “vivo, sempre vivo
Jesús, Josep i Maria”,
fins a l’hora de morir.
De xupar sa sang d’es pobres
no en té ni mica d’escrúpols,
i encara bé s’aprofita
i engreixa d’es seus apuros.