Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Santanyí
2201
III
Persona desgraciada
no hauria de néixer mai,
perque passa més trebai
que una ánima condemnada.
Andau, andau,
va dir sa marxanda,
no toqueu sa randa
que la’m mastegau.
Me l’heu de fer neta,
Madò Mestresseta,
ja que vós vos n’anau.
Dins un jardí
jugarem un rato
bombet i gaiato
(Al•lota sempre va de jocs)
treu ses bolles
jugarem un rato
sort i gaiato
pam i toc,
toc i pam.
Sa berganta de sa Vall
s’alegria li escapa
perque du botons de plata
i no n’havia duits mai.