Tenc sa dona, ¿que no ho creis?,
que me té desesperat!
Du es senyoriu aferrat
fins a s’arrel d’es cabeis.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Santanyí
Núm de glosa
2201
Volum
III
Altres cançons relacionades
Si sa lluna se fos posta,
ja no daria claror:
ramellet de gran valor,
que, tant de sí com de no,
me n’heu de tornar resposta.
Tan possible és es mudar
com a muntanyes sembrades,
com un moscard amb ses ales
haver-les de trabucar;
com s’aigo que hi ha dins mar
tota haver-la de buidar
un minyonet de mamar
amb tres o quatre grapades.
Ses amors que estan fundades,
com estaran esmaiades,
es pern del món se romprà.
Es blau mostra gelosia;
es vermei, que està inflamat;
es negre, que va endolat;
i es groc, desesperat;
i es verd, esperança mia.
Tradicionari de Mallorca
