Com veig es sol que se pon, pas pena i no dic res. Voldria sebre a on és aquesta veu que respon.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Cantadors
Santanyí
183
II
Miquel de la mel de la xuia pelada, amb un cap d’arengada se’n puja an el cel.
A damunt Sant Salvador me seguí una passada: que vaig veure s’estimada i la Mare de Déu no.
Jo voldria fos es vespre, lo meu bé, per rallar amb vós; com a soldat valerós sortiria a sa finestra.
