L’amo, sa vostra somera,
que vós bravejàveu tant,
per fer-se sis dits envant,
torna sis passes enrera.
Mu mareta, jo el vui sastre,
perque ha mester poc cabal:
una aguya i un didal,
ses estidores, i basta!
En veure puig o cabana
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins Son Siurana