Si Sa Marineta fos
un poc més prop de la vila,
cada dia hi aniria,
estimat, a veure-vós.
Jo no sé es teus vells per què
han pres empenyo tan fort
que no deixen prendre port
a la nau de mon voler.
Teu som, meva has d’esser;
serva’t forta, que em serv fort.
Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.