Quan jo vaig esser casat
-no l’endemà: es primer dia!-
sa dona se’n penedia,
i jo era s’enganat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vida matrimonial
Poble
Algaida
Núm de glosa
2142
Volum
III
Altres cançons relacionades
Alerta, alerta heu d’anar,
que l’amor vos du tapada,
que no sigueu mermulada
d’un qui no es paga es mirar.
Quan vaig veure pesar es pa,
ja em va fugir es talent,
vaig dir a sa meva gent:
-De modo no farà vent
de llevant o de ponent?
Ja menjarem en pastar.
¿Que el me vetles, que el me vetles?
Toca’l, però no el me pessics.
Ses al•lotes de Costitx
duen es pits plens de metles.
Tradicionari de Mallorca
