¿A on són aquells bons temps
que tant tant mos regalàvem
quan vós i jo festejàvem,
i ara n’hem d’estar ausents?
Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.
Bon calvari du es casat,
dia que curteja es pa!
Ell no és tot ”casar, casar”!
¿Que no hi havies pensat?