Un ca que encalça un coní
no el deixa per sa ferida:
així te’n prendrà, garrida,
amb so meu venir aquí.
Només tenc por que a la fi
no em digueu: “Un altre dia!”.

Perque no hi vaig voler anar,
a la Bonanova, amb ella,
com va ser dins sa capella
mal de cor li va agafar.

Ja ho seràs, ja no ho seràs
sa madona d’Alcoraia.
Si no vols jeure a sa paia,
ja jauràs a matalàs.