Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!

-Freixurera, freixurera,
jo te cercava encontrar,
perque anares a cercar
En Pere Bossa a ca-seva!-
Dos-cents quintars de freixura
se’n dugueren a la mar,
i encara no else bastà,
que varen ’ver d’intentar
de treure sa de sa mula.
Com En Gelat se’n temé,
que terien sa de sa mula.
-Sa meva no està segura.
¡Què és això tanta freixura
que aquesta gent ha mester?-
Sa freixura va de vega
per tota la nació.
Ja ho pot dir En Francesc Rector
que se trobava a sa vega.
Ell i la gent de ca-seva
més d’un mes feren olor!
Si cercau aquell carrer
d’allà on mengen freixura,
trobareu la sepultura
d’aquell ase d’es foner.
Na Bossa i s aRectora
afira varen anar;
tot lo que varen comprar
se n’és anat a la porra.
si ho fa així aquesta cotorra,
me pens que s’enriquirà.

Vós me deis que si us tengués
amor, la demostraria;
i jo, cada hora del dia,
pens en vós com si vos ves.