Mu mare, no el vui fuster:
no m’agrad d’estellicons!
Pagès, i formatjaré
i faré bons fogassons!

Quan la mort m’haurà menjat
sa carn i es moll d’ets ossos,
encara romandran trossos
que vos tendran voluntat.

¿Saps què voldria de tu,
si pel cas vas a una altra?
Que si saps de mi cap falta
no la digues a ningú.
Tu ja saps el món què du…
Jo n’estaria malalta!