Ara passen dos casats: un davant, s’altre darrere; pareix que han venut a espera o que ja estan embafats.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Esporles
2001
III
Madona, jo dejun vui, però no dejun de pa: jo dejun de festejar perquè tenc s’estimat lluny.
Si tu vols es meu cosí, seràs sa meva cosina; si l'has d’enganar a la fi, desengana’l, Catalina.
Al•lotes, aquell civil que s’altre dia marxà tenc per mi que va deixar enyorança a més de mil.