Un corb qui robava figues
i tenia corbetons,
los deia an es seu fions:
-Menjau figues, menjau figues,
i jo menjaré figons.

Vós sou l’estelet brillant
descobert d’ennigulada,
qui, com ve de matinada,
els seus raigs van augmentant;
jo, per esser-vos davant,
careta de diamant,
derramaria sa sang
que Déu del cel m’ha donada.

Amoreta, es teu llinatge
jo el sé i no el te vui dir:
Quan ton pare se morí
el varen dur en es carnatge.