Cansada estic de dir-vós
que no vui medianeres,
que un fadrí qui té quimeres
no ha de mester intercessors.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Matrimoniers
Poble
Algaida
Núm de glosa
1937
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo em pensava que ses dones
eren com sant Honorat,
que cura de mal de cap;
i elles, per fer-ne són bones.
S’homo que se posa amb dones,
sempre en surt escalabrat.
Ara passa En Mardando,
ara passa per aquí.
En tornar, li he de dir
qui va esser que li dà es mando.
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
Tradicionari de Mallorca
