Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.

Perque vaig dir Pep Galleta,
me volien atupar;
i ara sí que ho diré clar:
Pep Galleta! Pep Galleta!

Per Aubarca va arribar
fins tai d’es Pins Campaners;
ventura p’ets alouers
que se’n tornà per dins mar;
que, si pega dins Artà,
de cases feia clapers.