Ses auzines fan ses glans;
ses mates, sa llentrisqueta.
Si dius que som petiteta,
no em fan por ses dones grans.
Quan sent aquest fabiol
que toca de nit i dia,
a veure’t de prop ‘niria;
però mu mare no ho vol.
Com veig, mirai de ma vida,
que m’he d’apartar de vós,
no bastaran mocadors,
cara de clavell hermós,
per dar-vos la despedida.