Val més un pobre fadrí
amb sa colga d’es calçons
que un viudo amb possessions;
d’això em varen advertir.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1905
III
¿Totes dues me voleu?
Jo no sé què tenc de fer.
Jugau-me a cara o creu,
veiam de quala seré.
Confesse’t i combregue’t,
que no tens hora segura:
si t’enquantr, no tendràs cura,
al•lota de can Llarguet.
Catany, si no em vas a vendre,
amb mi faràs pocs estius.
Tu vas de vegues i rius,
i jo, fermat, me faç pendre.