Val més un pobre fadrí
amb sa colga d’es calçons
que un viudo amb possessions;
d’això em varen advertir.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1905
Volum
III
Altres cançons relacionades
Ja no m’espanten bardisses
ni parets emblanquinades.
Jo pens en tu més vegades
que lletres no hi ha estampades
a un missal de dir misses.
Sa mare mereixeria
fer-n’hi córrer la Ciutat
amb un botxí an es costat,
veiam si s’agüaria,
perque deixà anar sa fia
a casa s’enamorat.
Deixar es formatge an es gat
que no sigui rapinyat,
ningú del món s’ho creuria.
Que rigui es qui té riaies;
jo riuré amb vós, que sou jai.
No m’haguera cregut mai
que em fessen seure amb ses jaies!
Tradicionari de Mallorca
